Era un matí tranquil, i jo anava al meu rotllo, quan de sobte el capità va dir "iseu les veles". Em vaig espantar molt, però ho vaig deixar estar. Ja feia dues hores que anàvem cap a mar obert, en busca d'alguna illa. Feia estona que el capità estava desconcertat potser ens havíem perdut?, o potser ens havíem equivocat de camí?... no ho sé però estava desconcertat. El cas, és que aviat es va fer de nit i encara no sabíem on érem. Al matí, vam arribar al port de Barcelona, i tota la tripulació estava molt esverada netejant-ho tot perquè venia el director del museu més important de la ciutat; del museu marítim de Barcelona.
Vaig meravellar-me en veure molts vaixells. Però el que més em va meravellar va ser la quantitat de gent que hi havia cridant visca, visca "mireu un pailebot centenari, el Santa Eulàlia".
Reina de relats marítims
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta