dimarts, d’abril 10

EL "SANTA EULÀLIA"

Mai m'hauria pensat de tenir l'ocasió de que un dia de sol esplèndid la brisa marina m'embullaria els cabells i m'acaronaria la cara.
Tot era curiós: els nusos de les cordes a les politges, la campaneta daurada, els ulls de bou, la remor de les veles vent en popa i fins i tot l'olor del gasoli mesclada amb la flaire salada que ho amarava tot.
Una mar encalmada per l'experiència única navegant en un Pailebot centenari el "Santa Eulàlia" al voltant del port de la meva ciutat.

Nàiade

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta