dimarts, de març 27

L'HORA FOSCANT

Aquella hora foscant omplia de reflexos daurats un cel fins aleshores d'un blau blavíssim, mentre la figura d'un pailebot centenari, dormint tranquil al port, lliscava sobre les aigües del Mare Nostrum.

El Santa Eulàlia estava allà, davant meu, on s'erigia orgullós sobre el mar. Lentament m'hi vaig acostar i, en aquell silenci, vaig descobrir el cruixir de les fustes de la coberta. Una coberta, noble i senzilla, tantes vegades passejada, tantes històries viscudes, tants viatges realitzats i tants mars solcats.

La lluna frisa per sortir, per tenyir de plata les veles blanques amarades de sal i, jo, com a testimoni mut, contemplo l'escenari. Mariners bregats en mil batalles, senyores amb barret observant l'horitzó, infants entremaliats jugant sota el sol i somnis que potser el vent no s'endugué.

Marxo sense fer soroll, no vull destorbar la nit. Però, la meva ànima s'emporta els records feliços d'un altre temps.

Atenea

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta