El vell mestre d'aixa s'obre pas entre els curiosos que envolten la nova adquisició del museu. "Joaquim, és més gran que vostè", bromegen, però ell sap que no és un pailebot centenari, encara. Acosta la cara al buc i esguarda la fusta que un altre mestre va enramar fa vuitanta anys.
Ningú s'atreveix a trencar aquest moment d'intimitat entre dos vells llops de mar.
S'atura a popa, frega amb els dits la pintura, i xiuxiueja. Aparta la mà i se'n va somrient.
Desenes de torrevellencs vitoregen el bateig dels nous pailebots. Un nen fixa la mirada en el que du pintat a popa el nom de la bellíssima filla de l'armador, asseguda a la coberta. "Deixa de somiar, Ximo, són d'un altre món. Nosaltres no podrem mai ni tocar-los", li diu un company. En sentir-ho, reté una llàgrima d'impotència mentre el "Carmen Flores" es disposa a navegar lluny, ben lluny.
Xavisic
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta