El serviola provava de veure quelcom a través de la boira. Feia estona que només escoltava aquell so metàl·lic. La calma blanca només era trencada pel bes amorosit de les onades en el tallamar. A popa, el patró romania neguitós. La tensió era màxima. El noi de bord feia sonar la campana en resposta a aquell so fantasma.
De sobte com una ombra es dibuixà per l'amura d'estribord i com una espasa en alt aquell bauprès avançava suau i inexorablement vers nosaltres. El patró feu sonar el corn desesperadament. Aquell buc i un, dos, tres pals creuren la nostra proa.
- És el Pailebot centenari del Marítim! - cridà el patró.
- Bona Proa! - s'escoltà des del Santa Eulàlia.
Escenavegant
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta