Els ulls de l'Emili es van esbatanar com plats en veure aquell imponent pailebot centenari. El seu somni sempre havia sigut navegar per mars i oceans i en breu es faria realitat. El cor li va començar a bategar amb més força, signe inequívoc de l'emoció que l'envaïa al veure aquell vaixell imponent.
Cinc minuts més tard ja corria per la coberta, gaudint de cada moment en contace amb aquell vaixell ple d'història. De sobte, es va començar a moure i va sortir del port en direcció a un destí desconegut. Una mà coneguda es va posar sobre la seva espatlla i el va acompanyar cap a la proa, perquè veiés com el pailebot partia el mar en dos al seu pas, com si de Moisès es tractés.
En aquell moment va saber que no oblidaria mai aquella sensació de llibertat i de poder que el vaixell transmetia.
Helios
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta