Estava ben adormidet en un racó de la bodega... què feliç em sentia, poc m'imaginava que em trobava a bord de tot un pailebot centenari, el pailebot Santa Eulàlia, i per mi era el millor vaixell del món. Quina sort havia tingut de poder pujar-hi sense que ningú em veiés.
Em vaig colar una nit que anava rebuscant menjar entre les escombraries, gairebé ni m'havia adonat que era al port. Vaig veure gent que pujava en aquella barcassa. Vaig anar per passadissos sense trobar res, però de cop... al·leluia... una taula, i damunt hi havia plats, uns tenien engrunes de pa, restes d'ossos amb trossets de carn... formatge!...
De sobte, vaig sentir un cop darrer meu... era una escombra que volia esclafar-me... però, què havia fet jo?, perquè em perseguien? Em vaig amagar. No em van trobar, i vaig fer tot el viatge, de vegades ben marejat. Però caram... quin viatge!
Pirula
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta