dimarts, de gener 16

ULLERES DE PASTA GRUIXUDES

La vela em tapa la Torre del moro amb les seves arrugues. Em recolzo al trinquet com una figura més d'un pailebot centenari. Un cabell se m'enganxa a la jaqueta d'algú que passa a prop meu. Fixo la mirada a l'horitzó, i repeteixo en veu baixa: "Les xiques de Torrevella al cresol diuen candil, a la finestra, ventana, i al julivert, perejil".
Era la seva dita preferida. Avui tindria 79 anys.
Un senyor d'ulleres de pasta gruixudes s'asseu al meu costat.
I observant el mar i una mica de cel, m'explica que és peixater des del 84.
Anem parlant, i no sé com, li acabo explicant que és morta. Llavors em mira i a l'acte em besa.
Vomito sobre la seva camisa beix.
- M'estava marejant, pensava que podria aguantar-me més estona, perdona!
Somriu i m'abraça com m'ho feia la mare, amb força. I a partir d'aquí, ens intercanviem el whatsapp.

Escopinya

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta