La vela em tapa la Torre del moro amb les seves arrugues. Em recolzo al trinquet com una figura més d'un pailebot centenari. Un cabell se m'enganxa a la jaqueta d'algú que passa a prop meu. Fixo la mirada a l'horitzó, i repeteixo en veu baixa: "Les xiques de Torrevella al cresol diuen candil, a la finestra, ventana, i al julivert, perejil".
Era la seva dita preferida. Avui tindria 79 anys.
Un senyor d'ulleres de pasta gruixudes s'asseu al meu costat.
I observant el mar i una mica de cel, m'explica que és peixater des del 84.
Anem parlant, i no sé com, li acabo explicant que és morta. Llavors em mira i a l'acte em besa.
Vomito sobre la seva camisa beix.
- M'estava marejant, pensava que podria aguantar-me més estona, perdona!
Somriu i m'abraça com m'ho feia la mare, amb força. I a partir d'aquí, ens intercanviem el whatsapp.
Escopinya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta