dimarts, 23 de maig de 2017

NINETES DE SAL

Nit dissortada i barreja d'olors i sons!!
Sortint del menjador la mare m'agafa la mà i noto per primera vegada la fetor agra. Passant per davant del bar ple, m'estremeix un so metàl·lic, de peça gegant desencaixada... Dringadissa d'aranyes i gots, veus de sorpresa encuriosides, Mans tremoloses i algú que fa broma amb uns glaçons que han caigut a coberta. Torna la fortor, com d'aigua salada, podrida, i alguna cosa m'escombra les cames... rates, rates que fugen. Comprenc.
Ara també hi ha el pare, i tots tres volem fins allà on es respira: l'aire m'ofega i el fred em bufeteja. Sembla que duc una armilla i tothom corre, AMUNT, AMUNT! El fum a la gola, tusso i m'entrebanco. Llampecs i espetecs dins ma foscor de sempre. El pare ajuda, crida... ja és lluny. L'aigua m'esquitxa la cara, la tasto. Encara avui la ploro des de les ninetes MORTES!!

Crimdepensa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta