divendres, 24 de març de 2017

TITÀNIC

Sóc a la profunditat del mar
Enterrat en el silenci de les aigües més profundes.
L'indestructible, l'inigualable, el poderós Tità de l'oceà.
Vaig ser creat per lluir poderós i esplèndid
Els homes més importants quedaven bocabadats
Davant la meva presència.
Les dones i els nens somiaven
Que passejaven per les meves cobertes.
Tothom volia ser a dins meu
I anar cap a una llunyana terra.
Molts a començar una nova vida
Plena de joia i riquesa.
Jo navegava ufanós a tota màquina
Mostrant la meva essència
Que em duia sense saber-ho
Cap a un destí de tragèdia.
Sóc un fill d'Urà, déu de l'Olimp
I com a tal seré recordat
Però el desastre es presentà
En aquell viatge inaugural
Zeus gelós no ho podia permetre.
El gel mortal va obrir aquella fatal esquerda
I des de les hores milers d'ànimes m'acompanyen
En la fosca i freda eternitat.

Olgalvi

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta